Agustí Roqué (Barcelona 1942) va iniciar la seva trajectòria artística a la dècada dels 70, i està considerat un dels representants més destacats de la gran tradició de l’escultura catalana del ferro. Després de residir a Londres durant deu anys, la seva obra s'ha mogut en una doble component que uneix una certa tradició escultòrica de to anglosaxó amb una forta consciència urbana.

A l’any 2015 va participar a la 56ª Bienal d’Art de Venècia amb la instal•lació Inside Inside en el Pabelló Nacional Spiazzi (Arsenale – Campo S. Martin) Castello3865 (9 de maig-22 novembre 2015) i en l’Exposició Internacional d’Escultures i Instal•lacions OPEN 18, a Venècia LIdo & Hilton Molino Stucky (3 setembre-23 setembre 2015). En les seves obres recents presentades a Venècia ha treballat amb grans planxes d’acer, ferro, alumini i vidre corbat de color.

Roqué ha realitzat destacats projectes i treballs d‘escultura pública a Europa i als Estats Units i és un escultor amb una concepció de l’espai fonamentalment transitable. Algunes de les seves obres públiques han merescut importants premis com el conjunt escultòric a l’Avinguda Rio de Janeiro de Barcelona, de 306 metres de longitud i 13 elements escultòrics de formigó, Premi FAD d’Urbanisme 1989 i seleccionada entre les obres públiques més importants d’Europa. L’obra pública més recent es va inaugurar el setembre de 2015 a la ciutat alemanya d’Hattingen.

Les seves escultures, amb una experimentació que s'ha diversificat en diversos materials, han estat exposades en museus i gal.leries d'Europa, Estats Units i el Japó, i la seva obra està representada en col.leccions particulars, museus i fundacions.

En la seva trajectòria artística Roqué ha anat seguint per ell mateix una investigació pròpia dintre d’un procés de recerca constant que li ha permès portar l’escultura contemporània a una dimensió nova. La seva carrera està marcada per uns temes, uns procediments i unes tècniques que han consolidat un tipus d’obra contundent i expressiva.

Quatre dècades dedicades a l’escultura li han valgut un reconeixement internacional i li han proporcionat un mètode compositiu que aconsegueix realizar noves formes mitjançant les quals es pot mirar el món que ens envolta, a més de prometre una configuració diferent de la realitat.